“Capacitat intel·lectual”
Habilitat d’una persona per pensar de manera abstracta i conceptual, de prendre’n consciència, comprendre i decidir.
“Discapacitat”
Limitació funcional significativa que,
– Reflecteix una incapacitat o restricció tant en el funcionament personal com en el desenvolupament dels rols socials establerts.
– Representa un desavantatge substancial per a l’individu.
– Està influenciada per variables contextuals.
– Pot ser alleujada mitjançant intervencions i suports o bé reduint les barreres que exclouen oportunitats, equitat i inclusió.
“Discapacitat del Desenvolupament”
És atribuïble a un impediment mental o físic o a una combinació de tots dos.
· Es manifesta abans dels 22 anys.
· És probable que continuï indefinidament.
· Genera limitacions funcionals substancials en tres o més àrees importants de l’activitat vital.
· Reflecteix la necessitat de la persona d’una combinació i successió de serveis especials, multidisciplinaris o genèrics, suports individualitzats i altres formes d’assistència que són de per vida o de llarga durada i que es planifiquen i coordinen individualment.
“Discapacitat intel·lectual”
Conjunt de limitacions en les habilitats cognitives i funcionals que impedeixen l’adaptació a l’entorn i el compliment dels estàndards de desenvolupament, autonomia personal i responsabilitat social amb alteracions de les àrees conceptual, social i pràctica.
Aquesta discapacitat s’origina durant el període del desenvolupament, que es defineix operativament abans que la persona compleixi 22 anys.
Afecta l’1% de la població.
“Discriminació”
Tracte desfavorable, d’inferioritat o excloent, que es dona a una persona o un col·lectiu per raó d’edat, sexe, raça, ètnia, cultura, ideologia, religió o qualsevol altra condició o circumstància de tipus personal o social, que limita o anul·la el gaudi o l’exercici dels drets i les llibertats fonamentals en igualtat, en les esferes política, econòmica, social, cultural i civil o en qualsevol altre àmbit de la vida.
“Família”
Grup de persones unides per relacions de parentiu, tant per via sangínia com afectives. És l’organització més important a la que pot pertànyer una persona. Ja sigui per vincles socials legalment reconeguts com per vincles sanguinis, el fet de formar part d’una família és importantíssim per al desenvolupament psicològic i social de l’individu.
