DESENVOLUPAMENT INFANTIL i ATENCIÓ PRECOÇ

CDIAP. Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç

L’atenció precoç és de vital importància a l’hora de potenciar i aportar els recursos necessaris als infants des de la intervenció durant els primers anys de vida que es caracteritzen per l’adquisició de funcions com ara la comunicació, la postura corporal, el desplaçament, el llenguatge i l’autonomia.

Els tres primers anys de vida són el període més crític i receptiu, tenint en compte les possibilitats de la plasticitat neuronal. Per això, és durant aquest període que, prioritàriament, cal intervenir en tot el procés que suposa la detecció del problema, el diagnòstic i la intervenció terapèutica precoç.

Factors de risc

Hi ha diferents factors de risc que poden alterar el desenvolupament dels infants, alguns dels quals poden actuar paral·lelament, com ara:

  • Factors genètics o factors que actuen en el període embrionari.
  • Factors de risc biològic que actuen en els períodes fetal, perinatal o postnatal i perjudiquen el desenvolupament normal del sistema nerviós central.
  • Factors de risc ambiental que poden actuar negativament sobre infants biològicament sans o no. Les seves experiències o condicions de vida poden alterar el desenvolupament i perjudicar-lo.

El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç CDIAP SOMRIU és un servei públic, universal i gratuït, especialitzat en l’atenció integral a tots els infants de 0 a 6 anys i les seves famílies. El seu àmbit d’actuació és la comarca del gironès.

S’adreça a infants que manifesten dificultats en el seu desenvolupament o es troben en situació de risc de patir-ne. També a les famílies que vulguin consultar sobre el desenvolupament del seu infant, ja sigui en l’etapa prenatal, postnatal o en la petita infància.

L’evolució dels infants amb alteracions en el seu desenvolupament, dependrà del moment de l’inici de la intervenció, per aquest motiu, és de vital importància l’atenció precoç.

El CDIAP SOMRIU ofereix

  • Acolliment, acompanyament i orientació a les famílies i als infants.
  • Resposta a consultes referents a infants de 0 a 6 anys.
  • Atenció terapèutica interdisciplinària.
  • Orientació i seguiment periòdic.
  • Valoració del desenvolupament a través d’un diagnòstic mèdic, psicològic i social.
  • Elaboració de programes de prevenció i sensibilització social sobre la primera infància.
  • Coordinació amb la resta de dispositius que atenen els infants en els primers anys de vida.
  • Coordinació amb els recursos de la zona.
  • Activitats de formació, investigació i docència.

Comptem amb un equip interdisciplinari de professionals especialitzats en la petita infància, format per

  • Dues fisioterapeutes
  • Una logopeda
  • Dues psicòlogues
  • Un treballador social
  • Un neuro-pediatra
  • Un administratiu

Treballem en xarxa amb els diferents dispositius de zona dins dels àmbits educatius, sanitaris i socials, implicats en la primera infància.

El nostre objectiu és optimitzar al màxim el desenvolupament dels infants aportant els estímuls necessaris per a l’adquisició d’habilitats, capacitats i funcions, considerant-lo sempre com a subjecte actiu de la intervenció i vetllant per donar suport a totes les necessitats i demandes de les famílies i entorns o contextos dels quals forma part.

Hi ha dues vies d’accés al servei:

  • Posant-vos directament en contacte amb nosaltres si residiu dins la nostra zona de referència. Ens trobareu al C/ Emili Grahit, 2 – 17002 Girona – Tel. 972 428 848 – coordinaciocdiap@consorcisg.cat
  • O bé per indicació o derivació d’algun altre dispositiu d’atenció a la infància com ara, escoles bressol, escoles, pediatres, hospitals o serveis socials.

El sistema nerviós dels infants és immadur al seu naixement i es va desenvolupant al llarg de la primera etapa de la vida.

El trastorn del desenvolupament pot ser crònic o transitori i és molt important identificar-lo com més aviat millor.

Quan aquest procés no es produeix dins dels paràmetres del que es pot considerar el procés normal, pot ser que es presenti un trastorn del desenvolupament i, per tant, que sigui necessària ajuda.

Lorena Fernandez. Coordinadora CDIAP-SOMRIU

Lorena Fernandez. Coordinadora CDIAP-SOMRIU

CONVOCATÒRIA PER LA PROVISIÓ D’UN/UNA AUXILIAR ADMINISTRATIU/VA AL Consorci Sant Gregori-SOMRIU

Oferta de treball

L’objecte d’aquesta convocatòria és proveir d’un/a auxiliar administratiu/va al Consorci Sant Gregori.

Vinculació: personal laboral temporal

Retribució: d’acord amb la fixada al conveni laboral d’aplicació (codi conveni: 79001195011996)

Jornada: parcial.50%

REQUISITS:

  • FORMACIÓ: Grau mig en gestió administrativa o equivalent

FUNDIONS:

Atenció telefònica, preparació de visites, suport a recepció i a l’àrea administrativa.

COMPETÈNCIES TÈCNIQUES: gestió administrativa, ús d’eines i aplicacions informàtiques, planificació i organització del treball, atenció telefònica…

COMPETÈNCIES PERSONALS: empatia, treball en equip, responsabilitat, relacions interpersonals…

Les persones interessades poden lliurar el currículum per formar part del procés de selecció abans del dia 10 de febrer de 2022 a rrhh@consorcisg.cat o presencialment al registre del Consorci Sant Gregori (Crta. de les Planes s/n 17150-Sant Gregori)  Girona

RECURSOS PER A LA GESTIÓ DEL TEA i LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL. METODOLOGIA TEACCH.

TEA I Metodologia TEACCH. Triada de Lorna Wing

Com podem gestionar els imprevistos i la percepció alterada del món en persones amb un diagnòstic de TEA i discapacitat intel·lectual?

Estructurant l’espai físicament. Amb una organització adequada de l’entorn, és més fàcil clarificar les tasques que s’han de dur a terme. Una bona manera de fer-ho és marcar amb colors els espais, segons l’objectiu de cadascun.

  • BLAU. Espais per a les activitats individuals (ordinador personal, taula individual, etc.)
  • VERMELL. Espais col·lectius (taules compartides, zones de treball col·lectiu, tallers, etc.)
  • VERD. Zones de transició (zones de penjadors, passadissos, portes d’entrada, etc.)
Distribució d'espais. Mètode Teacch

Una altra manera de fer, és controlar els estímuls distractors mitjançant separacions de mobiliari i controlant possibles elements de distracció com ara finestres, passadissos, camps de visió, etc.

Control d'estímuls exteriors. Mètode Teacch

Les persones amb TEA reben i memoritzen la informació de manera més clara a través del canal visual i no pel canal verbal. Els suports visuals com ara els pictogrames, són eines indispensables per a poder estructurar el temps i els espais ja que ajuden a la persona a situar-se en l’espai i el temps i a ser coneixedora del que ha de fer ara i els que haurà de fer després, així com a identificar els espais i saber quan ha acabat una activitat i pot passar a la següent simplement afegint un pictograma de “check” o acabat al costat de l’activitat al planificador.

Suports visuals. Planificador. Mètode Teacch

Un altra manera de generar seguretat i reduir l’angoixa, és treballar les seqüències d’activitats i rutines. D’aquesta manera reduïm la imprevisibilitat i millora la predictibilitat del dia a dia. Si al treball de les rutines afegim el suport dels calendaris, encara serà més fàcil l’adaptació a un context canviant.

L’aplicació de sistemes de treball estructurat contribueix a l’adaptació a les tasques i a potenciar els aprenentatges. Una manera senzilla seria situar els pictogrames de les tasques pendents a l’esquerra del lloc de treball i col·locar-les a la dreta a mesura que són completades. D’aquesta manera obtenim una visió ràpida del que hem fet i del que ens queda per fer.

També és possible estructurar els aprenentatges separant les tasques per seqüències individuals. Per a nosaltres pot resultar fàcil d’entendre el procés de portar la roba bruta a la rentadora i tenir-la neta i plegada a l’armari. Això no resulta així de fàcil per a aquestes persones ja que per elles es tracta d’una estructura massa complexa. Per facilitar aquest aprenentatge cal treballar les seqüències de forma individual i no passar a la següent fins que no tinguem completada l’anterior.

Per exemple:

  • Portar la roba bruta a la rentadora
  • Preparar la rentadora i posar-la en marxa
  • Estendre la roba
  • Recollir-la
  • Plegar-la
  • Guardar-la a l’armari

Ens saltem el pas de la planxa perquè sent realistes, poques persones amb TEA o sense planxem tota la roba a dia d’avui.

Exemple de seqüenciació de rutina:

Seqüència rutina. Mètode Teacch

Si a aquestes seqüenciacions hi afegim una estructura de l’espai adequada i suports visuals adients, facilitarem molt l’aprenentatge i millorarem exponencialment la qualitat de vida d’aquestes persones.

Ramón Ramírez Berengué. Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria.

Ramon Ramírez. Coordinador de l'Àrea de Psicologia i Psiquiatria

TEA, DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL i METODOLOGIA TEACH

TEA, discapacitat intel·lectual i Metodologia TEACCH

El TEA és un trastorn del neuro-desenvolupament que com la discapacitat intel·lectual, provoca alteracions cognitives en el desenvolupament de les persones.

Les característiques del TEA ja són de per si prou complexes sense afegir-hi la discapacitat intel·lectual. Hi ha un nombre significatiu de persones amb TEA i discapacitat intel·lectual. Aquest col·lectiu, per la seva complexitat, necessita pautes de suport específiques per al desenvolupament d’una vida plena.

Afegits a algunes afectacions referenciades a  l’entrada anterior, aquest trastorn també comporta un seguit de patrons restringits del comportament. Aquests patrons es poden observar en la presència de rituals personals que generen seguretat com ara,

  • estereotípies* o moviments repetitius
  • dificultat per acceptar i tolerar canvis i imprevistos
  • conductes rutinàries i repetitives
  • presència d’interessos restringits

Els interessos restringits són aspectes concrets o elements de l’entorn que interessen a la persona de manera exagerada ocupant gran quantitat del seu temps. Un exemple cultural que ens pot venir al cap és el personatge de Sheldon Cooper a la sèrie “The Big Bang Theory” que representa una persona amb TEA d’alt nivell amb un interès desmesurat per les banderes dels països i els videojocs.

L’últim gran eix del TEA, d’investigació més recent, fa referència a les dificultats per a la integració social. Les persones amb TEA presenten dificultats a l’hora d’integrar la informació que perceben a través dels seus sentits. Aquestes alteracions en la integració poden provocar que la informació rebuda per algun dels canals sensorials (visual, auditiu, tàctil, olfactiu, gustatiu, vestibular i propioceptiu) no generi la informació adequada o es presenti amb una major intensitat de l’esperada.

HIPERSENSIBILITATS SENSORIALS

Recepció molt intensa de la informació per un dels canals sensorials.

Exemple: una persona amb hipersensibilitat auditiva viurà molt intensament els sons de l’entorn i això pot provocar que se senti especialment incòmode en un ambient sorollós

HIPOSENSIBILITATS SENSORIALS.

Recepció sota mínims de la informació a través d’un dels canals sensorials.

Exemple: una persona amb hiposensibilitat tàctil no registra el contacte amb la mateixa intensitat i per això podem observar persones amb el llindar de la temperatura o el dolor alterat. En aquests casos, el material tàctil pesat és de gran ajuda per ajudar en la relaxació.

La metodologia TEACCH (Tractament i educació de nens amb autisme i problemes de comunicació), fou dissenyada als anys setanta amb la intenció de millorar el desenvolupament social, comunicatiu i conductual de persones que presenten trastorn de l’espectre autista.

Fomenta el desenvolupament en diferents àmbits amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida a través de la millora de l’autonomia i les relacions socials.

  • Millora les relacions socials i aporta estratègies per a la socialització
  • Fomenta el desenvolupament d’habilitats afavoridores de l’aprenentatge
  • Promou l’autonomia personal i la motricitat
  • Pauta un ordre que ajuda a l’hora de gestionar l’activitat diària
  • Millora l’adaptació als entorns.

La Metodologia TEACCH és un conjunt d’estratègies aplicades al suport en tots els àmbits en la vida de les persones amb TEA (laboral, familiar, escolar, oci…) que busquen promoure l’adquisició d’aprenentatges per al foment de l’autonomia i l’assoliment màxim de qualitat de vida.

Aquestes persones mostren moltes dificultats a l’hora de gestionar els imprevistos, adaptar-se als canvis, entendre les demandes del context i a més, presenten una percepció del món completament alterada tant sensorialment com cognitiva. La metodologia TEACCH treballa a partir de suports individualitzats adaptats als contextos ambientals d’aquestes persones. Aquestes adaptacions es centren a donar resposta a algunes preguntes simples:

  • Què haig de fer ara?
  • Quantes tasques/activitats haig de fer?
  • Què passarà quan hagi acabat?

*ESTEREOTÍPIA. Les estereotípies són moviments repetitius, generalment coordinats i rítmics, que es realitzen sempre de la mateixa manera (estereotipat). Aquests moviments, només es produeixen quan la persona està desperta, la seva durada és variable i no responen a cap finalitat concreta.

Ramón Ramírez Berengué. Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria

Ramon Ramírez. Coordinador de l'Àrea de Psicologia i Psiquiatria

ESCOLA JOAN RIU. Treballa amb nosaltres.

OFERTA DE TREBALL ESCOLA JOAN RIU

L’Escola d’Educació Especial Joan Riu, situada a Sant Gregori, cerca mestres d’educació especial i educadors titulats (grau superior: integració social, educació infantil, animació sòcio-cultural…) per tal de cobrir les possibles baixes que puguin sorgir al llarg del curs 2021-2022.

El perfil que es requereix ha de complir les següents competències, habilitats i compromisos:

–           Habilitats socials i comunicatives que permetin la gestió de conflictes entre professionals i vetllin per la bona convivència del claustre.

–           Polivalència en el seu lloc de treball.

–           Capacitat d’adaptació a les necessitats del centre.

–           Perspectiva innovadora i activa que aporti nous projectes a l’escola.

–           Pro-activitat i il·lusió per formar part del Projecte d’Escola.

Les persones interessades poden lliurar el currículum per formar part del procés de selecció a rrhh@consorcisg.cat o presencialment al registre del Consorci Sant Gregori (Crta. de les planes s/n 17150-Sant Gregori, Girona)

EL TEA i LA TEORIA DE LA MENT

TEA i Teoria de la ment

Als centres d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual, observem des de fa uns anys que el trastorn de l’espectre autista (TEA) és el segon en rellevància que presenten les persones d’aquest col·lectiu. En població general es calcula que el TEA pot afectar a 1 de cada 64 persones i fins a un 60% de persones que presenten aquest trastorn poden també presentar algun grau de discapacitat intel·lectual.

Amb un càlcul senzill, com ara una regla de tres, una població com Girona d’aproximadament 100.000 habitants, pot presentar un total de 640 persones amb TEA, de les quals 384 poden presentar algun tipus de discapacitat intel·lectual de més lleu a severa.

Òbviament el càlcul està fet a partir de percentatges i xifres aproximades, tanmateix tenim una xifra relativament alta per a una ciutat petita com Girona. Si afegíssim a l’equació entitats poblacionals més grans com ara provincial les xifres encara són més elevades. En una província com la nostra amb aproximadament 780.000 habitants, parlaríem aproximadament d’unes 3.000 persones amb TEA i/o discapacitat intel·lectual.

Davant les dificultats en l’aprenentatge i habilitats adaptatives que ja s’observen en persones amb discapacitat intel·lectual, sumar-hi el TEA afegeix complexitat a les necessitats d’atenció i suport.

El TEA és un trastorn del neuro-desenvolupament que, com la discapacitat intel·lectual, provoca alteracions cognitives en el desenvolupament de les persones.

No hi ha una causa identificada que expliqui l’origen del trastorn. Es pot parlar de factors genètics, alteracions durant la gestació i també de factors ambientals. Probablement sigui la suma de factors encara no identificats.

Per ara sabem que el TEA es presenta en un espectre, és a dir, -una gradació variable d’intensitat i simptomatologia segons cada individu- i no és una categoria dicotòmica de classificació -o ho ets o no ho ets-. Això implica que cada persona pot presentar intensitats i símptomes molt variables i aquesta pròpia expressió del TEA tan variable implica que cada persona diagnosticada és única i presenta unes característiques que li són pròpies.

Les persones amb TEA presenten dificultats en les interaccions socials. Pot resultar-los molt complicat identificar els seus propis sentiments, expressar-los i/o gestionar-los, així com identificar els sentiments de les persones que els envolten. També tenen problemes per entendre les normes de comunicació social implícites i els resulta gairebé impossible entendre els elements de la comunicació no verbal així com integrar-los en la pròpia comunicació. Poden presentar alteracions del to de la veu, prosòdia(1) i una expressió corporal desintegrada o completament absent, entre d’altres alteracions.

En l’àmbit cognitiu, la característica fonamental de les persones amb TEA és una alteració del que els psicòlegs anomenem teoria de la ment. Aquesta capacitat cognitiva és la que permet que les persones realitzem meta-representacions mentals, o explicat de manera més planera, la capacitat de raonament que permet comprendre i reflexionar sobre el propi procés de pensament i conjecturar i fer prediccions sobre el pensament, estat mental i emocional dels altres.

Per posar un exemple: si nosaltres veiem al nostre company de feina parlant per telèfon amb un to de veu elevat, gesticulant de manera expressiva, intuïm sense que ningú ens ho expliqui, que tenen una discussió sobre algun tema de feina. Si a més sabem que hi ha un projecte laboral exigent i complex, relacionem el que coneixem del projecte, la visualització de la conversa i deduïm que el nostre company té divergències relacionades amb el projecte amb el seu interlocutor i això genera neguit i enuig entre ells. Aquesta interpretació, la realitzem com un procés natural de deducció, primer interpretant els indicis visuals i verbals (observant la conversa) i afegint la informació visualitzada al que ja sabem (un projecte laboral exigent i estressant) per deduir, amb la suma de tots els elements, que s’ha generat tensió per aquest motiu.

La teoria de la ment és la capacitat de realitzar aquestes deduccions sobre el pensament dels altres i el seu estat emocional, interpretant la informació del context i sumant-la a la informació que ja tenim.

Les persones amb TEA no tenen aquesta habilitat per interpretar la informació del context, connectar-la amb el que ja saben i realitzar deduccions sobre els estats mentals dels altres. Aquestes dificultats, alteren per complert la capacitat i la forma de relacionar-se ja que no parteixen de les mateixes associacions mentals.

(1)PROSÒDIA Conjunt de característiques que afecten l’accent, l’entonació i la durada dels fonemes en una llengua.

Ramón Ramírez Berengué. Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria

Ramon Ramírez. Coordinador de l'Àrea de Psicologia i Psiquiatria

EL CAMÍ CAP A LA INTEL·LIGÈNCIA DELS SERVEIS

Intel·ligència dels serveis

La transformació digital és una realitat que afecta el nostre dia a dia i els entorns en què ens movem, generant directament o indirecta gran quantitat de dades i  informació que sovint queden fora del nostre enteniment. Tot és informació: les xarxes socials, les notícies, el menjar, el que estàs llegint ara mateix…, informació que el nostre cervell ha de processar.

Es calcula que cada persona, genera de mitjana 1,7 MB de dades per segon.  Dades, que generen més dades per tal de continuar obtenint més dades. Malgrat l’accessibilitat i la immediatesa de la informació que disposem, sovint quedem saturats i incapaços de processar-ho tot.

Fent camí cap a la transformació del Consorci Sant Gregori-SOMRIU en una organització amb Intel·ligència dels Serveis.

L’objectiu fonamental del projecte, és desenvolupar un sistema d’intel·ligència dels serveis que generi millores a partir del registre de les dades, tant en l’àmbit assistencial com organitzatiu.

L’ús d’aquestes dades a tall d’indicadors ha de permetre, en la mesura del possible, poder establir patrons per elaborar models de predicció a partir de la Intel·ligència Artificial i el Machine Learning. L’output del projecte ha de conduir l’entitat cap a la perspectiva de les millors pràctiques basades en l’evidència.

Que són les pràctiques basades en l’evidència i quin valor aporten?

Les pràctiques basades en l’evidència són els resultats i les certeses al servei de la presa de decisions. El seu valor no és altre que aportar millores en la qualitat dels serveis i en l’eficàcia, eficiència i sostenibilitat de l’organització.

L’aposta per una contínua R+D+I, és una manera de focalitzar els esforços, per tal de poder donar resposta a les necessitats actuals, a través de la utilització d’eines orientades a nous models d’atenció a la discapacitat. Amb propietats mètriques que basades en l’evidència, puguin arribar a convertir-se en el pal de paller a l’hora de cercar els professionals més adequats, prendre decisions clíniques, de gestió, organitzatives i de desenvolupament i posada en marxa de projectes o idearis. 

Com s’està portant a terme aquesta transformació?

Per tal d’aproximar-nos als models de les pràctiques basades en l’evidència, des de l’Àrea de Projectes i Innovació de l’entitat, estem treballant sobre els següents eixos:

I.          Models conceptuals i de mesura, tant a escala individual com col·lectiva, que proporcionin un marc que permeti identificar diferents categories de resultats quantificables.

II.         Amb un enfocament participatiu i col·laboratiu entre les diferents Àrees i Serveis que permeti una avaluació global que impulsi els canvis dins l’organització.

Des de la perspectiva de les millors pràctiques, cal considerar l’avaluació dels resultats obtinguts en el marc d’un model lògic de programa format per 4 components:

1)         ENTRADES. Valors i els recursos, com ara coneixements explícits i implícits, temps, capital social, econòmic i humà, tecnologia…

2)         PROCESSAMENT. Suports específics per la millora de la qualitat i estratègies per al desenvolupament dels equips que permetin millorar el rendiment dels professionals, dels equips i de l’organització, reforçant l’eficàcia i l’eficiència del marc de prestació de serveis amb estratègies de gestió estructurades horitzontalment.

3)         SORTIDES. Mesures que serveixin per avaluar l’eficàcia i l’eficiència de l’organització en els termes de les perspectives basades en el rendiment: les de les persones ateses i les de l’organització (creixement, anàlisi econòmic i processos interns).

4)         RESULTATS. Avaluació de les sortides per a l’elaboració d’informes, generació de paràmetres comparatius, supervisió, avaluació i millora continuada de la qualitat.

Aquesta transformació proporcionarà a l’organització la informació necessària per posar en pràctica un mètode d’anotacions equilibrat al servei de la planificació i l’avaluació i esdevindrà la base dels processos per la resolució de problemes sense afectar la missió, visió i valors de l’entitat.

Avancem!

Per què serveix el certificat de disCAPACITAT?

Atenció a la disCAPACITAT

La resolució de reconeixement de grau de discapacitat (comunament certificat) és el document administratiu que acredita la discapacitat. Aquest document facilita l’accés a drets, serveis, programes i prestacions que tenen com a objecte compensar els desavantatges socials derivats de la discapacitat o de les barreres socials que limiten la participació plena i efectiva en la societat.

Va dirigit a persones que presenten malalties congènites o adquirides que originen deficiències de caràcter previsiblement permanent i comporten una restricció o absència de la capacitat per realitzar les activitats de la vida diària, en la forma o dins del marge que es considera normal. Aquestes malalties han d’estar prèviament diagnosticades pels organismes competents i documentades.

Per poder accedir als ajuts establerts per a les persones amb discapacitat, és requisit imprescindible tenir una discapacitat igual o superior al 33%.

El certificat de disCAPACITAT, és el document que l’acredita i es té en compte per a l’obtenció de qualsevol ajut, segons el grau i el barem de mobilitat de la pròpia persona i/o acompanyant.

Aquests ajuts poden ser descomptes i avantatges econòmiques com ara:

  • Bonificacions en l’Impost sobre Successions i Donacions.
  • Reduccions en l’impost de matriculació de vehicles.
  • Reduccions en l’impost de circulació.
  • Reduccions en el preu del transport públic.
  • Tramitació del bo social. (mecanisme per protegir els consumidors més vulnerables aplicant-los reduccions en la factura elèctrica. En funció de la situació econòmica de cada consumidor)
  • Accés a les convocatòries d’ajudes i prestacions no periòdiques individuals que concedeixen les diferents Comunitats Autònomes.
  • Accés a diferents bonificacions i descomptes en la declaració de la renda (IRPF).
  • Descomptes en certs establiments i serveis

Avantatges laborals

  • Poder optar a les places reservades per a persones amb discapacitat en les convocatòries d’oposicions de les diferents administracions públiques.
  • Poder ser contractat per empreses interessades en acollir-se a les bonificacions i subvencions que contempla la llei per a la contractació de treballadors amb discapacitat.
  • Jubilació anticipada per a col·lectius de persones amb certes  patologies.

Accés a serveis

  • Sol·licitar ingressos en centres diürns i residències per a persones amb discapacitat.
  • Obtenir la tarja d’aparcament per a persones amb problemes de mobilitat.
  • Determinar la necessitat d’ajuda de tercera persona.
  • Determinar l’existència de dificultats per utilitzar transports col·lectius.

ℹ️ Sabies que serveix per a tot això?

Si tens qualsevol dubte, posa’t en contacte amb nosaltres.

Carrer Emili Grahit, 2 – 17002 Girona – Tel. 972 428 848 – valoracions@consorcisg.cat