PROJECTE. Centre d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat. Edifi Joan Riu Central.

Projecte Model d'Atenció Nova Residència a l'edifici Joan Riu Central del Consorci Sant Gregori SOMRIU

L’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual ha evolucionat molt durant les últimes dècades, deixant enrere el paradigma de la deficiència i apostant per l’idea de les capacitats i el Model de Qualitat de Vida (Shalock, R. & Verdugo, 2007). El canvi de model relacionat amb la comprensió de la Discapacitat Intel·lectual es relaciona directament, segons varis autors, amb el canvi cap a la Psicologia Positiva que ha esdevingut en els últims anys en les ciències del comportament humà (Shalock, Keith, Verdugo i Gómez, 2010).

Els models d’atenció vigents a nivell europeu, en relació a persones en situació de dependència i amb necessitats de cures i suport de llarga durada, necessiten una revisió per tal d’adaptar-se a les noves necessitats dels perfils de les persones ateses. Aquest col·lectiu ha vist com s’ha passat d’un sistema centrat en les limitacions de la persona a un enfocament centrat en el context i en la interacció, en els avenços en la qualitat de vida i en un sistema que té en compte la persona i el seus familiars. Per a cada persona, tenir una bona qualitat de vida és una necessitat vital i es converteix tant en un desig com en un repte.

A Catalunya al 2020 es va presentar, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, una proposta per impulsar el futur model de promoció de l’autonomia i atenció a les persones que precisen suport de llarga durada, el qual marca les línies de treball que dissenyen el canvi cap a un model d’atenció centrat en la persona, que reconeix les pràctiques i accions positives, la prevenció i el foment de l’autonomia en totes les etapes vitals de la persona i, proporcionant suport a projectes vitals de futur.

Seguint aquestes línies teòriques i metodològiques, neix el Projecte de Centre en el qual es basarà l’assistència al nou centre d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual situat a l’edifici Joan Riu Central, ubicat dins del complex del Consorci Sant Gregori (Sant Gregori, Girona) i amb previsió d’obertura al gener de 2022. El servei que es pretén oferir en aquest nou centre, és el d’un centre residencial per a persones adultes amb discapacitat greu o molt greu (també severa o profunda) amb necessitat de suport extens i generalitzat i amb trastorns mentals associats i amb una capacitat màxima de 36 places, estructurat en unitats de convivència de 9 persones i no de 12 com fins ara, a fi d’oferir una atenció de major qualitat i control.

Aquest projecte, s’ha gestat durat els últims 10 anys. La crisis econòmica va fer impossible donar-hi continuïtat, fins que el desembre del 2016 es va acordar l’impuls del projecte, que ha comptat amb el finançament de l’obra social de la Fundació LA CAIXA.

La finalitat del Centre és continuar el procés d’atenció biopsicosocial donat en l’etapa infantil i d’adolescència, tant a la llar familiar com a l’escola, analitzant-ne les mancances i limitacions així com les seves potencialitats per tal de conduir aquest procés cap a l’optimització, tenint en compte les limitacions individuals de la persona atesa i sempre tendint cap a l’òptima Qualitat de Vida, entesa com a concepte descrit en les teories de Shalock i Verdugo (2007).

Des d’aquesta línia d’actuació i amb l’experiència de treball adquirida en els serveis del complex assistencial que ofereix SOMRIU-Projectes i serveis amb les capacitats (Residencia d’adults Els Roures i Residència Infantil Joan Riu) organitzat en la figura administrativa del Consorci Sant Gregori, apostem per un treball interdisciplinari amb una metodologia d’Atenció Centrada en la Persona, per donar resposta a les necessitats de les persones que hi visquin, proporcionant suport les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any i partint del treball conjunt entre professionals i famílies, que inverteixen esforços conjuntament per a la millora de la Qualitat de Vida de les persones usuàries del servei.

Hèctor Valenzuela. Àrea de Psiquiatria i Psicologia

PRÀCTICUM 1 – GRAU EN PSICOLOGIA – CURS 2020-2021

Practicum Psicologia SOMRIU, Consorci Sant Gregori-UdG

Durant el passat mes de febrer i per segon any consecutiu, prop de 75 alumnes de Grau de Psicologia de la Universitat de Girona, han participat en dues sessions sobre el “DIA A DIA EN UNA ENTITAT DEDICADA A L’ATENCIÓ A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTELECTUAL”.

Aquestes, han anat a càrrec del Sr. Ramon Ramírez Berengué (Responsable de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria) i el Sr. Hèctor Valenzuela Cumí (Responsable de l’Àrea de Projectes).

En la primera sessió i donada la situació actual, el PRACTICUM ha començat amb una visita virtual al Complex Assistencial i a les seves dependències: edifici d’Administració i Serveis Generals, parc d’oci, laberint terapèutic, jardí de les olors, Residència d’adults Els Roures, Residència Infantil Joan Riu i exterior de La Floresta (espai d’acollida temporal per a persones amb DI que puguin presentar criteris considerats de malaltia/possible/probable/confirmada, amb manifestacions clíniques lleus de Covid19).

Durant la visita virtual, es van fer entrevistes al Sr. Aleix Devant (Responsable del Servei de Cuina) que va parlar del programacuina2, que té com a principals objectius, millorar la qualitat del servei d’alimentació a tots nivells, aconseguir un alt grau de satisfacció per part de les persones usuàries i donar resposta a les necessitats d’aquestes persones dins del programa ACP (Atenció Centrada en la Persona). També hi van participar la Sra. Ángeles Cruz i el Sr. Jaume Pi (Professionals d’Atenció Directa) que van donar la seva visió sobre l’ACP i van aportar experiències del seu dia a dia en el treball amb les persones usuàries del nostre Servei.

La segona sessió ha estat una classe magistral del responsable de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria (Sr. Ramon Ramírez) basada en la metodologia d’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) amb presentació i anàlisi de casos reals del nostre àmbit assistencial i com apliquem a les nostres residències, metodologies d’intervenció pioneres com ara TEACCH (Treatment and Education of Autistic related Communication Handicapped Children) adaptat a totes les persones amb TEA de qualsevol edat i nivell de desenvolupament,  Suport Conductual Positiu, Suport Actiu, entre d’altres.

Desitgem que hagi estat una bona experiència per als alumnes participants i que hagin pogut tenir una visió general de la tasca que duem a terme al nostre Complex Assistencial.

L’any de la pandèmia al centre SOMRIU de Sant Gregori, per a persones amb discapacitats severes.

SOMRIU-ConsorciSantGregori a TV3

El passat 25 febrer, va fer un any del primer cas de Covid19 detectat a Catalunya.

https://salutpublica.gencat.cat/ca/detalls/Article/Una-italiana-resident-a-Barcelona-primer-cas-de-coronavirus-a-Catalunya

Un equip de TV3 Girona, es va desplaçar al Complex Assistencial i hem pogut compartir experiències de realitat d’aquest últim any. Volem donar les gràcies a les famílies, les persones usuàries, als educadors i a tothom que com sempre, ha facilitat les coses per poder fer-ho possible.

La pandèmia va canviar de la nit al dia tantes coses…

Ha estat un any complex, carregat de dificultats i trasbalsos, en que tothom ens hem hagut d’adaptar a una nova realitat que ens allunya dels nostres projectes de vida, de les nostres famílies, dels nostres amics…

Com la resta de centres residencials que acullen a persones amb discapacitat, ens hem vist obligats a adaptar-nos.

La llista d’accions de canvi que s’han hagut de fer és interminable i ha afectat a totes les àrees: neteja, cuina, bugaderia, subministraments, aprovisionament i distribució d’EPIs, professionals, prevenció, grups bombolla, suspensió d’activitats, salut, finances, recursos humans, psicologia, fisioteràpia, comunicació, àrea social,… No hi ha res que no s’hagi vist afectat per aquesta pandèmia.

Al centre de tot però, hi ha les persones usuàries i les seves famílies.

Usuaris i usuàries han vist com canviava la seva realitat amb la interrupció forçada de projectes ocupacionals i terapèutics, sectoritzacions, aïllaments…

S’han vist obligats a passar llargues temporades sols, sense poder sortir, amb la dificultat afegida de com és de difícil haver d’explicar-los el perquè de tot això i que ho comprenguin.

Les famílies han patit molt, sense veure als seus fills, amb molt d’enyor però amb la confiança de que aquí estaven segurs.

Vetllar per la seguretat i benestar d’aquestes persones ha estat sempre la nostra tasca. Aquesta situació no ha fet més que posar-ho de manifest i ens recorda cada dia per qui treballem i perquè cal que ens cuidem per poder cuidar-los.

SOMRIU som una comunitat formada per les persones usuàries, les seves famílies i els professionals. Cadascú des de la seva parcel·la continuem endavant. Ens en hem sortit d’un any complex i entre tots confiem en poder construir un futur millor.

Podeu visualitzar la peça en aquest enllaç:

https://bit.ly/3bFSKEu

Rona Milian. Àrea de Comunicació.

Rona Milian. Àrea de Comunicació.

CONVOCATÒRIA PER LA PROVISIÓ D’UN/A AUXILIAR ADMINISTRATIU/VA AL CONSORCI SANT GREGORI

Oferta de treball

L’objecte d’aquesta convocatòria és proveir d’un/a auxiliar administratiu/va al Consorci Sant Gregori.

Vinculació: personal laboral temporal

Retribució: d’acord amb la fixada al conveni laboral d’aplicació (codi conveni: 79001195011996)

Jornada: completa

REQUISITS:

  • FORMACIÓ: Grau mig en gestió administrativa o equivalent
  • FUNCIONS: Atenció telefònica, preparació de visites, suport a l’àrea administrativa.
  • COMPETÈNCIES TÈCNIQUES: gestió administrativa, ús d’eines i aplicacions informàtiques, planificació i organització del treball.
  • COMPETÈNCIES PERSONALS: empatia, treball en equip, responsabilitat, relacions interpersonals….

Les persones interessades poden lliurar el currículum per formar part del procés de selecció abans del dia 22 de febrer de 2021 a rrhh@consorcisg.cat o presencialment al registre del Consorci Sant Gregori (Crta. de les planes s/n 17150-Sant Gregori Girona)

LA NIMFA DEL REC i EL CAE-SOMRIU

Centre d'Atenció Especialitzada CAE-SOMRIU

Al CAE-SOMRIU Girona, treballem per disposar d’una programació que ens ajudi a assolir objectius com ara:

  • Participar en la vida de la comunitat
  • La inclusió de les persones ateses

Ho fem a través de la nostra participació en propostes d’activitats que es desenvolupen al barri i a la ciutat.

Treballem a partir de centres d’interès que condueixen i faciliten l’objecte del servei que oferim.

Durant aquests mesos de gener i febrer i relacionat amb la propera celebració del carnestoltes, aquest any hem triat la llegenda de la Nimfa del Rec del barri de Can Gibert i Sta. Eugènia de Girona.

En aquests moments estem treballant en l’elaboració de dues màscares de dimensions considerables, basades en els personatges d’aquesta llegenda. A més de la Nimfa també hi apareix un dimoni, referent al recentment restaurat Pont del Dimoni que es troba en el barri.

De la realització d’aquesta activitat, també en resultarà material decoratiu i de referència per desenvolupar activitats d’estimulació amb les persones ateses.

En paral·lel a l’activitat del taller de màscares, realitzem visites a diferents indrets referenciats a la llegenda per complementar-ne la seva comprensió i la coneixença dels personatges mitjançant l’observació “in situ” als espais on succeeixen els fets

CONVOCATÒRIA PER LA PROVISIÓ DE 2 VALORADORS/ES DE LA DEPENDÈNCIA ADSCRITS AL SERVEI DE VALORACIONS (CAD-SEVAD)

Oferta de treball

L’objecte d’aquesta convocatòria es proveir de 2 valoradors/es de la dependència el servei de valoracions del Consorci Sant Gregori

Vinculació: Personal laboral temporal

Retribució: d’acord amb la fixada al conveni laboral d’aplicació (codi conveni: 79001195011996)

Jornada: 50% de la jornada

REQUISITS:

  • Estar en possessió de la titulació de graduat en medicina, psicologia, treball social, infermeria, teràpia ocupacional o fisioteràpia.
  • Estar en possessió de la titulació bàsica per la qualificació dels professionals avaluadors de la situació de Dependència.
  • Disposar de carnet de conduir tipus B

CONTINGUT FUNCIONAL DEL LLOC DE TREBALL DE VALORADOR/A DEL SEVAD

  • Els tècnics realitzen tant valoracions inicials de la persona, com revisions de grau de dependència per agreujament, millora o error de diagnòstic.
  • Les valoracions de dependència es realitzen al domicili o al centre en el que la persona visqui de forma habitual. Seguint el protocol de visita de valoració de dependència. L’eina a emprar per a mesurar la dependència és el Barem de Valoració de la Dependència que respon a la Llei Estatal de Promoció a l’Autonomia i Atenció a la Dependència.
  • El/la professional avaluador/a informarà a la persona sol·licitant o el/la seu/seva representant legal del procés que seguirà fins a la resolució i assignació de serveis.
  • Establir sessions periòdiques entre els/les avaluadors/es i l’equip consultor amb l’objectiu de preparar la visita de valoració, revisar-ne el resultat i preparar els informes en aquells casos tipificats com a complexos segons els informes de salut o dels resultats de la visita de valoració.
  • Elaborar, d’acord amb la informació continguda a l’expedient de valoració, un dictamen–proposta de valoració en el model estandarditzat, que inclogui la identificació i l’autoria de la valoració amb la seva identificació personal.
  • Realitzar les comissions de valoració necessàries per l’elaboració dels dictàmens de valoració i propostes de resolució de grau de dependència.

Les persones interessades poden lliurar el currículum per formar part del procés de selecció abans del dia 22 de gener de 2021 a rrhh@consorcisg.cat o presencialment al registre del Consorci Sant Gregori (Crta. de les planes s/n 17150-Sant Gregori Girona)

AIXÒ NO ÉS UNA PAUSA

Això no és una pausa_SOMRIU_AMB LES CAPACITATS

Atipament, neguit, ansietat per una incertesa insostenible, por davant de l’inconegut, desconfiança en les autoritats…

Aquests són només alguns dels efectes d’haver-nos cregut que s’havia superat la situació desbordant desencadenada per la Covid-19 i que tot tornaria a ser com abans o semblant poc temps després.

A més d’atendre l’aspecte estrictament sanitari, haurem d’engegar estratègies socials per poder conviure amb aquesta nova realitat que no sabem quan acabarà.

Des de la psicologia s’aconsellen estratègies individuals i psicosocials que, sumades a polítiques socials adients, són imprescindibles per combatre la fatiga emocional que patim a nivell individual i com a col·lectiu social.

Què podem fer:

  • Afrontar el fet que la pandèmia no és un parèntesi.  Refem els plans ajustant-los a les possibilitats i planifiquem orientats a connectar amb els nostres desitjos i no amb l’acceleració de produir i rendir sense obstacles.
  • Recuperar el control. La ‘pausa’ no és una pausa. Hem de recuperar el control des d’altres perspectives, no de continuïtat, sinó de certa ruptura amb el passat.
  • Centrar-nos en l’essencial. Si prioritzem el que és essencial, aconseguirem mantenir una certa estabilitat emocional.
  • Permetre’ns el temps improductiu. Estem en un moment en que el plaer és un bé escàs. Sabem que l’oci alleuja la pressió i ens fa menys exigents i tirànics que la productivitat. No perdem el sentit de l’humor perquè així relaxem les nostres pròpies hipoteques mentals.
  • Calen mesures orientades a reduir el risc d’exposició d’algunes persones i col·lectius determinats. És essencial posar atenció en el col·lectiu dels anomenats treballadors essencials.
  • Polítiques de suport a les quarantenes. Moltes vegades no és una qüestió tant de voluntat o compromís com de possibilitat. Amb polítiques de suport es reduiria la vulnerabilitat d’algunes persones determinades.
  • Millora de la comunicació del risc. Cal una comunicació inclusiva, adreçada a cada col·lectiu.

No s’ha posat prou atenció al que implica viure amb incertesa durant força temps, i aquí hi ha tota una àrea de feina per afrontar.

Aprofitem aquesta ruptura i comencem a construir.

CDIAP. La permanència de l’objecte: amagar i descobrir!!

CDIAP_SOMRIU_La_permanencia_de_l'objecte

El terme “permanència de l’objecte” descriu la capacitat de l’infant per saber que els objectes continuen existint encara que ja no es puguin veure ni escoltar.

El concepte de permanència de l’objecte juga un paper important en la teoria del desenvolupament cognitiu creada pel psicòleg Jean Piaget. A la fase del desenvolupament sensoriomotor, període que va des del naixement fins als dos anys d’edat. Piaget va suggerir que els infants entenen el món a través d’habilitats sensorials com el tacte, la visió, el gust i el moviment.

Durant la primera infància, els bebès no tenen cap concepte del món més enllà de les seves experiències. Per comprendre que els objectes segueixen existint fins i tot quan no es veuen, els infants primer han de desenvolupar una representació mental de l’objecte.

Piaget es va referir a aquestes imatges mentals com esquemes. Un esquema és una categoria de coneixement sobre alguna cosa.

Per exemple, l’esquema de menjar d’un nadó seria un biberó o el pit. A mesura que el nen creix i acumula experiències, els seus esquemes es multipliquen i es fan molt més complexos. A través dels processos d’assimilació i allotjament, els nens desenvolupen noves categories mentals, expandeixen les existents i fins i tot canvien completament els seus esquemes actuals.

Com es desenvolupa la permanència d’objectes, segons Piaget

  1. Naixement a 1 mes: Reflexos
    Durant la primera part de l’etapa sensoriomotor, els reflexos són la principal forma de comprendre i explorar. L’infant interactua amb el seu entorn mitjançant respostes reflexives, com l’arrelament, l’aspiració i la sorpresa.
  2. De 1 a 4 mesos: Desenvolupament de nous esquemes
    Les reaccions circulars primàries generen la formació de nous esquemes. Un bebè pot xuclar accidentalment el polze i adonar-se que és agradable i per tant repetirà l’acció perquè el considera plaent.
  3. De 4 a 8 mesos: Accions intencionals
    Entre els 4 i els 8 mesos, els infants comencen a prestar molta més atenció al món que els envolta. Fins i tot promouen accions per tenir una resposta. Són les reaccions circulars secundàries .
  4. De 8 a 12 mesos: major exploració
    Dels 8 als 12 mesos, les accions intencionals esdevenen molt més evidents. Els nadons sacsegen les joguines per produir sons i les seves respostes esdevenen més cohesionades i coordinades.
  5. De 12 a 18 mesos: prova i error
    Durant la cinquena etapa es produeixen les reaccions circulars terciàries.  Es tracta de l’experimentació prova-error. Els infants poden començar a realitzar accions per cridar l’atenció dels altres.
  6. De 18 a 24 mesos: Arrenca la permanència de l’objecte. Segons Piaget, en aquest moment els infants poden formar representacions mentals dels objectes. Com que poden imaginar simbòlicament coses que no poden veure, poden comprendre al permanència de l’objecte.

Per determinar si la permanència de l’objecte és present, es mostra una joguina a l’infant abans d’amagar-la i després s’observa si la busca.

Alguns nens semblen confusos o molestos per la pèrdua, mentre que d’altres  busquen l’objecte. Piaget va creure que els nens que estaven molestos perquè la joguina havia desaparegut no tenien la comprensió de la permanència de l’objecte, mentre que aquells que buscaven la joguina havien arribat a aquest fita de desenvolupament.

La teoria de Piaget era molt influent i avui continua sent bastant popular, encara que també ha estat objecte de crítica. Una de les principals crítiques al treball de Piaget és que sovint subestima les habilitats dels infants.

La investigació sobre la permanència de l’objecte també ha posat en dubte algunes de les conclusions de Piaget, ja que s’ha pogut demostrar que amb indicis, infants de quatre mesos poden comprendre que els objectes segueixen existint tot i que són invisibles o desconeguts.

Altres investigadors han suggerit explicacions alternatives al per què els infants no busquen joguines amagades. Hi ha infants que simplement no poden tenir la coordinació física necessària per buscar-la i d’altres que poden no tenen interès a trobar l’objecte amagat.

> Font:> Bremner JG, Slater AM, Johnson SP. Percepció de la persistència d’objectes: els orígens de la permanència dels objectes en la infància. Perspectives de desenvolupament infantil. 2015; 9 (1): 7-13.

Equip CDIAP – SOMRIU

CDIAP GIRONA - SOMRIU

LA FLORESTA (Unitat temporal d’acollida)

LA FLORESTA_Edifici Annex_SOMRIU_Consorci Sant Gregori

La situació excepcional que va començar amb la declaració de l’estat d’alarma al març de 2020, ha provocat que tots ens hàgim hagut de re-organitzar per tal de donar suport a aquelles persones que més ho puguin necessitar.

El col·lectiu de persones amb Discapacitat Intel·lectual, s’ha vist molt afectat per aquesta situació, En concret, els entorns de Llar-Residència i Residències, ens hem sentit més vulnerables davant la possible infecció per Covid19.

Segons recull la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària,

“Els drets relatius a la Salut i l’atenció sanitària es fonamenten en el reconeixement de la dignitat de la persona, que exigeix que no se li faci cap dany ni ofensa i que se l’atengui en cas de necessitat. D’aquest fonament en sorgeixen els principis bàsics del dret de tothom a rebre atenció davant els problemes de salut i de ser tractats amb el màxim respecte”.

Atesa la instrucció 6/2020 de la Secretaria General del Departament de Treball, Afers socials i Famílies sobre els centres residencials del sistema català de serveis socials en relació amb l’emergència sanitària provocada per la COVID19, la nostra entitat va oferir suport, davant aquesta situació excepcional, sempre sense posar en risc les garanties de protecció dels professionals del Consorci Sant Gregori – SOMRIU, de les persones ateses al Complex Assistencial, de les seves famílies i de les entitats tutelars.

El 14 d’abril de 2020, vam obrir un espai d’acollida per a persones amb Discapacitat Intel·lectual provinents d’arreu de la província de Girona i del nostre entorn residencial, que poguessin presentar criteris considerats de malaltia possible/probable/confirmada amb manifestacions clíniques lleus de Covid19. Aquest espai és La Floresta.

La Floresta, està ubicada al pis superior de l’edifici annex i compta amb espais exteriors com les terrasses del primer pis i una petita zona de bosc. Aquest espai, acollia el nostre Centre d’Atenció Especialitzada (CAE), que va haver d’interrompre el servei degut a la crisi sanitària, i també les sales de treball (art-teràpia, estimulació, fisioteràpia, etc.) de les persones que viuen a la Residència d’adults Els Roures i a la Residència Infantil Joan Riu.

Els espais assignats a La Floresta, són limitats a l’ús exclusiu dels professionals autoritzats i a les persones que hi conviuen, que no poden desplaçar-se per altres espais del Complex Assistencial.

La gestió de La Floresta, requereix un esforç addicional que assumim de bon grat i com sempre disposats a donar resposta als reptes que la societat ens planteja i implica d’una manera o un altra a tots els professionals de la casa en les diferents tasques que li són necessàries.

Tasques administratives, com ara el requeriment i tramitació de la documentació necessària (pauta mèdica, informes…) i coordinació per tal de recollir i disposar de tota la informació integral de la persona, són imprescindibles per poder dur a terme l’organització dels serveis generals, aprovisionament, recursos humans, pla funcional, adaptacions, etc.

Una vegada recollida la informació integral de la persona, s’activen els mecanismes per dur a terme el traspàs de la informació bio-psico-social a tots els agents que hi intervenen:

  • Bugaderia
  • Cuina
  • Fisioterapeutes
  • Infermeria
  • Manteniment
  • Neteja
  • Professionals d’atenció directa
  • Psicòlegs

LA PERSONA

Davant aquesta situació excepcional, cal tenir present que la persona que ingressa a La Floresta pot sentir-se confosa i des ubicada, per tant, és molt important fer una ràpida adaptació a les seves necessitats per poder-li explicar la situació, acompanyar-la i donar-li suport, en la diversitat d’emocions i manifestacions conductuals que puguin aparèixer i prendre’s el temps necessari per a conduir-ho, sempre seguint les mesures d’actuació per a la protecció envers la COVID19.

Què passa quan una persona arriba a la Floresta

  • Presentació de l’equip de professionals de la Unitat així com els companys.
  • Visita pels espais i explicació de les normes de funcionament i de convivència.
  • Assignació d’una habitació amb armari personal i una persona de referència.

A la unitat es dissenya un pla funcional tenint en compte les necessitats individuals de cada persona atesa.

Atès que no és possible gaudir d’un procés d’adaptació, aquest s’estableix de forma personalitzada, tenint en compte que cal respectar i seguir les mesures d’actuació per a la protecció envers la COVID19.

Es promouen principalment activitats a les estances individuals o en petits grups facilitant el compliment de les distàncies de seguretat, EPIs i higiene i es fan torns per tal d’evitar aglomeracions al menjador o a les zones comunes.

S’activen rutines el més similars possibles a les seves dinàmiques anteriors:

  • espais per a la lliure disposició del temps
  • moments que promoguin vincles amb la resta de membres de la unitat
  • espais per fomentar les habilitats de la vida diària ( higiene, alimentació, qualitat del son…)
  • tasques d’autonomia personal (preparació del esmorzar, berenar, parar la taula, neteja bàsica dels espais, ordenar l’habitació, organitzar la roba…)
  • activitats generadores de benestar( esport, espais de comunicació amb els seus, foment de la xarxa social, estats d’ànim positius…)

Es crea un calendari individual on la persona disposa de la informació de les tasques diàries com a element motivador. En temps de confinament el concepte espai-temps pot quedar diluït i aquesta eina ajuda en l’orientació i la visualització del que està fet i del que s’ha de fer.

En aquest calendari es reserven espais diaris per a la comunicació amb la família o els amics, mitjançant dispositius que aporta la mateixa persona o l’entitat. Aquests espais s’organitzen de manera que no generin aïllament de la resta dels companys, sempre des del respecte a l’estat de salut i les pròpies demandes de la persona.

Des del passat 14 d’abril a La Floresta hem acollit 19 persones.

En aquests moments la unitat està activa i al màxim del seu aforament.

Dormitori La Floresta_SOMRIU_ConsorciSantGregori
Dormitori
Accés_LaFloresta_SOMRIU_ConsorciSantGregori
Accés interior
Menjador_LaFloresta_SOMRIU_ConsorciSantGregori
Menjador
ZonaExterior_LaFloresta_SOMRIU_ConsorciSantGregori
Zona Exterior